......

bueno si klaro aki todos tenemos blogs para mierda pk kuando nos mandan trabajos ni el propio profe los mira ¬¬ o si los mira ke almenos komente k tnemos el blog muerto d asko TT pos eso lo ke decia k nos lo a exo acer para esto ...... enfin k triste xdddd




PD: ABUELITOOOOOO!!!!! HEIDIIIIIIIIIII!!

abuelito dime tu porque yo en las nuves voi (8)

A la llibreta, o al ordinador dona igual

Arrissen(V) els cabells(CD) a l'Omar/ a la Laia
SINGULAR:
-li
pronoms de substitució: CI:
singular-li
plural-els


li arrissen els cabells.

PLURAL: +
-els
-los
-els
-'ls

arrisen els cabells a les noies / a els nois
els arrissen els cabells


tallar els cabells a les noies
tallar-los els cabells

O8O1O9

7. Explica els diferents significats de les parelles de mots següents i fes una frase amb cadascun.

Vall: Mena de terrassa el perfil superior de la qual és format per dos cims entre els quals s'obre una depressió. El meu amic va arribar a la vall d'aquella muntanya.
Ball:Composició musical o ordenació de moviments formant un tot determinat per a ésser ballat (vals, tango, rigodons, sardana). A la festa de la meva tieta em van concedir un ball.

Cigne:Gènere d'ocells palmípedes de l'ordre dels
remet anseriformes, de dimensions mitjanes, variables segons les espècies. Al llac del poble de la meva avia hi havien cignes.
Signe:Nom donat als diferents senyals gràfics que complementen les notes d'una partitura i en permeten una interpretació correcta (silencis, dinàmica, ritme, etc). A l'escritura hi havia un signe molt extrany.

Avis: Pares de la teva mare o pare. Els meus avis per nadal em van regalar diners.
Avís: avissar a algú , advertir-lis. Em van donar un avís de que no tenia que anar cap aquella zona.

Buit: espai sense res. A l'esglèsia hi havia un buit molt gran als sellents.
vuit: Número que expressa cuantitat de coses que tenen o poden haver. Tenia vuit bolígrafs pero em van robar un.

Bé: Tot allò de què hom pot disposar jurídicament per a treure'n un profit o una utilitat. Aquella frase em va sentar bé.
Be: Qualsevol dels representants de l'espècie Ovis aries: ovella, marrà, anyell, etc. A davant del col·legi em vaig trobar un be sol.

Signar: Expressar (un pensament) amb un moviment, una acció o un gest. L'altre dia el meu pare em va signar amb el cap que no li agradava aquella proposta.
Designar:Determinar pel seu nom o per algun tret distintiu (una persona o cosa). Aquella dona em va designar com era el seu fill.

Dona:Persona del sexe femení que ja ha arribat a la pubertat. La meva filla ja es una dona.
Dóna: Donar alguna cosa, regalar-li. La meva avia li dóna un mocador a aquell nen.

O8O1O9

1. Busca en el diccionari el significat dels mots següents i esriu-lo en la llibreta. Després, fes una frase amb cadascun.
Espolsar: Netejar de pols alguna cosa, especialment fregant-la o donant-li cops. Aquesta tarda netejaré el pols de la meva habitació.

Còdols: Fragment de roca dura, de dimensions variables (6-25 cm), que per l'acció de les aigües i el rodolament sol ésser llis i arrodonit. L'altre dia vaig trobar un còdol d'un conglomerat.

Setrilleres: Petit estri de metall, de fusta, etc, que porta dos setrills, l'un per a l'oli i l'altre per al vinagre. Al restaurant em van donar una setrillera amb l'amanida.

Estigma: Taca, cicatriu o impressió a la pell. De petita em vaig caure , i de la ferida em va sortir un estigma.

Escorxador: Lloc destinat a matar i escorxar el bestiar. El meu germà va anar a un escorxador d'excursió per veure com mataven al bestiar.

S'afanya: Que fa les coses ràpides , com si es donès pressa. El meu fill s'afanya sol fent els deures.

Assessoria: Oficina dedicada a l'assessorament en un camp especialitzat, despatx de l'assessor. Em van donar un treball que tenia que treballar en una assessoria.

Curullar: Omplir (un recipient) fins a formar curull, fins a vessar. L'altre dia m'estaba possant suc , em vaig despistar i em va curullar.

Ramon Ramis:

Joan Ramis i Ramis (Maó, 27 d'abril de 1746 – Maó, 12 de febrer de 1819).

Fill d’un advocat i amb cinc germans, tots dedicats al conreu de ciències humanístiques, Joan estudia Retòrica i Poètica a la Universitat Literària de Mallorca i Dret civil i canònic a la d'Avinyó.

Retornat a Maó fa d'advocat i és juntament amb el Capità Joan Roca i Vinent un dels fundadors, el 1778, de la Societat Maonesa de Cultura, que té la seu a casa seva. Els temes preferentment tractats a la Societat feien referència a les ciències naturals i a les ciències humanes i es llegien traduccions, entre d'altres de Voltaire, Wieland i Young.

Escriu poesia i teatre, però la seva producció en català minva amb la incorporació de Menorca a Espanya, encara que hi escriu el Dietari , Temps i paratges de Menorca en què és més gustós i saludable o danyós, respectivament, el peix i marisc que s'aporta per vendre a la pescateria de Maó (1811). Escriu també Antigüedades célticas, Historia civil i política de Menorca. Escriví també algunes obres en llatí, com l'elegia a la mort de la seva muller (el 1791, publicada el 1792; són 44 dístics elegíacs) o el seu propi epitafi. També el 1793 es clouen les activitats de la Societat Maonesa de Cultura.

És autor d'un conjunt d'obres dramàtiques en les quals sap adaptar al català, amb una inusitada habilitat, els alexandrins apariats d'encuny francès: Lucrècia, tragèdia escrita el 1769, quan l'autor tenia vint-i-tres anys; Arminda, tragèdia del 1775, sobre un tema històric barceloní; Constància, tragèdia datada del 1779; i Rosaura o el més constant amor, tragicomèdia del 1783.

L'anàlisi de les obres de la seva biblioteca ens ajuda a conèixer el camp de les predileccions literàries de Joan Ramis: els clàssics grecs i llatins, entre els quals es troben Homer, Horaci, Virgili, Ovidi, Sèneca, Terenci; els escriptors francesos del XVII i del XVIII, amb Boileau, Racine i Voltaire entre molts d'altres; els clàssics i contemporanis anglesos, amb la inclusió de Shakespeare, Thomson i Young, i també els italians, de Petrarca i Tasso a Metastasio; fins i tot alguns escriptors de llengua alemanya, com Gessner.

Si simplement analitzàvem els antecedents literaris i la feble demografia de l'illa, que comença el segle amb uns 16.000 habitants i l'acaba amb uns 31.000, no ens explicaríem tampoc que la literatura catalana neoclàssica, i particularment el teatre, tinguin a Menorca, no solament representants de primera fila, sinó una gamma temàtica i una perspectiva europea que no coneixem que es trobessin a cap altra zona del nostre país. A aquestes i a d'altres característiques diferencials de la cultura menorquina del segle XVIII respecte a la resta de la cultura catalana de l'època cal trobar-los una explicació històrica coherent. El desenllaç de la guerra contra Felip V comporta una diversificació dels destins polítics. L'anexió del Rosselló a França deixa de tenir el caràcter provisional amb què, deçà i dellà de les Alberes, era tinguda des del 1659 fins llavors i la francesització hi incrementa el seu ritme. Menorca, ocupada l'any 1708, en nom de l'arxiduc, per un estol anglo-holandès comanat per Stanhope, és incorporada a la Corona Britànica pel tractat d'Utrecht (1713) i segueix una trajectòria particular. Manté les seves estructures polítiques durant la dominació britànica i durant la curta ocupació Guerra dels Set Anys (1756-1763). El català és durant tot aquest període la llengua oficial, un home tan decisiu per a l'evolució de l'illa com el governador sir Richard Kane parlava la llengua dels menorquins. I no fou l'únic: quatre dels disset membres de la Societat de Cultura de Maó eren britànics. Les escoles -en llengua autòctona- augmentaren. L'any 1750 fou importada de Londres la primera impremta menorquina, l'economia menorquina esdevé dinàmica i no solament la producció agrícola, ramadera i artesana augmenta, sinó que Menorca participa en un àgil mercat internacional. De l'activitat econòmica neix, sobretot a Maó, nova capital de l'illa, una puixant burgesia mercantil, oberta a les relacions amb Europa. Els fills de les famílies benestants estudien al continent, sobretot a les universitats franceses." "Pel tractat de Versalles (3 de setembre de 1783) la Gran Bretanya cedeix l'illa a la corona d'Espanya. Monbeig afirma: "El nou governador comte de Cifuentes aplicà a l'illa les mateixes mesures, lleis i reglaments que al reialme peninsular i, com al segle XVI, el govern de Madrid paralitzà l'economia de l'illa".

ueno ueno ueno

ueno ueno ueno

doncs avui m'aburria a casa meva i vaig pensarr vinga anem a posar mes majo el bloc perque el jaume em possi bona notaa i miraa donccss aquii el teniuuuu

aLaaa


k os vaya bn la vidaa

aTT; steeeR

Activitats predictives de la mar

1. Completa la rosa dels vents que trobaràs a la pàgina 169.
Tramuntana: N - 360º
Gregal: NE - 45º
Llebeig: SW - 225º
Migjiorn: S - 180º
Llevant: E - 90º
Ponent: W - 276º
Xaloc: SE - 135º
Mestral: NW - 315º







2. Escriu un mot o una expressió sinònima dels mots següents que han aparegut en el text predictiu:

vessant: no he trobat res
moderades:no he trobat res
restringint: no he trobat res
acusat: no he trobat res
cotes : no he trobat res
maror: n ohe trobat res

3. Busca a la xarxa un exemple de text predictiu (en català), copia'l al teu bloc i digues quines característiques pròpies del text predictiu hi trobes.


YA CONTINUARE!